Penitència

—No ets com em pensava que eres — va dir-li Venus a l'home amb qui havia compartit llit durant tant de temps.
Ell se la va mirar atònit. Sempre havia pensat que amb Ella podia pensar en veu alta, que s'entenien tan bé que no hi havia límits en allò que li podia confiar. S'equivocava.
—Em sento culpable d'estar amb tu, ja no sé què dir-te, som massa diferents —sentencià la dona, mentre es vestia il·luminada per la llum groguenca d'una espelma de parafina.
L'home mirà com el cos jove i tendre de la seva amiga i amant es cobria amb els hàbits de monja Dominica.
—Domini Canes —mormola amb la gola seca, recordant antigues històries de la inquisició espanyola.
La monja és gira i li escopí. La saliva era espessa i verda.

*

En Jordi despertà amb un crit glaçat a la gola. Un altre malson. La seva dona li mormolà:
—Què et passa estimat?
És gira per tocar-la, però en lloc del seu cos càlid va trobar una roba gruixuda i rugosa. De sota els llençols la seva esposa va treure un rosari de quinze misteris i plantant-li davant la cara, li digué:
—M'has traït en somnis, prou que ho sé. Has fornicat amb Venus; la gran bagassa —el rostre pàl·lid emmarcat per la túnica negra semblà lluir amb llum pròpia en imaginar-ho—, i ara, estimat, ara arriba l'hora de la penitència.