diumenge, de juliol 23, 2006

Gràcies llibres

He viscut moltes vides. He conegut molts móns.
Els hobbits, elfs, nans, mags, trolls i la terra mitjana eren vells amics meus molt abans de que la trilogia del senyor dels anells arribés als cinemes. Fa molts anys ja que vaig visitar la Lluna amb el Tintin el Milu i els seus companys. El robots positronics del meu amic Asimov van despertar en mi l'afició per la informàtica i la robòtica. En Julio Verne em va portar de viatge al centre de la terra i a l'illa misteriosa. Conec com pensen lladres i serenos, psicòpates i sants. He anat al llit amb les noies del James Bond. He estat milionari i m'he quedat sense un cèntim . He viatjat al passat, a l'edat mitjana, a la prehistòria, he viscut moltes guerres i batalles. He sentit cruixir les veles de les galeres desplegades al vent. He vist com els templers cavalcaven majestuosos cap a una mort tràgica. He parlat amb soldats de moltes èpoques, valents i covards, herois i traïdors. També he anat al futur, he conegut galàxies, races estranyes, besties mitològiques, monstres i àngels.
He experimentat els sentiments d'altres persones, angoixes, alegries i pors. M'he enriquit amb noves idees i nous coneixements. He tastat altres cultures i altres costums. He gaudit de la bellesa d'una frase, d'un mot. M'he emocionat. He plorat i he rigut.

He llegit.
Com el pa que menjo. Com l'aire que respiro.
Tota la vida. He llegit.
Els llibres son vida.

Gràcies Llibres.

Mirant el Gernika

Estic davant la gran creació de Picasso, el Gernika. L'observo. No té color, no té relleu . Al eliminar-los, s'elimina tota relació amb la vida. És un quadre de mort. La llum és irreal, no té centre focal. Brolla de les figures que semblen tretes d'un malson.

-El primer avio apareix al cel a tres quarts de cinc de la tarda. És un Heinkel 111.Deixa caure les bombes i al cap de poc torna acompanyat de tres bombarders més. L'infern tot just comença -

Sembla com si un vent molt fort bufés de dreta a esquerra. Varies figures miren cap al cel. La dona amb el nen mort, la que intenta sortir de les flames. Expressions de pànic. El coratge ha estat destruït, la llibertat també..

-Una bomba de fragmentació explota al costat d'un grup de civils que intenten escapar d'una casa en flames. La metralla s'escampa com una puja mortal. Carn picada. Vísceres i bocins de cossos són escampats arreu. L'horror ve del cel.-

Un cavall al centre del quadre, símbol terrible de dolor i agonia. El brau com a tòtem peninsular, tètric i cansat. A terra un guerrer mort, un braç, un tros d'espasa . Tot és ple d'una fosca desesperació.

-Els caces Messerschmidt BF-109 cacen a la gent que intenta fugir. Les bales, pensades per abatre avions, traspassen els seus cossos com si fossin de mantega. En ràpides passades de vol rasant .-

Les úniques figures que podrien inspirar esperança, la bombeta i la dona amb una làmpada, resulten patètiques. Una mostra de la total inutilitat del progrés contra la barbàrie. El progrés vist com un absurd fustam corcat.

-Gernika crema. Gernika es un forn. Deflagracions i flames. Un gran núvol de fum negre cobreix la ciutat. Però això no atura als Heinkels i als Junkers. Ara deixen caure les bombes a cegues . Més de 40 avions participen en la massacre. Durant més de tres hores. Sense treva -

Surto del museu, no puc veure cap altre pintura. Em ve a la memòria la més gran de les infàmies: malgrat les proves i els testimonis, durant els anys del franquisme es va voler fer creure que foren els propis bascos els qui incendiaren la ciutat.

A fora, la calor de l'estiu convida al optimisme.
Però jo tinc el cor glaçat.

Llengua de pernil dolç

Vas arribar a casa el dia que vaig tenir l'últim atac d'asma. Vas marxar per sempre poc després que comencés a sortir amb la meva primera noia. Entre aquests dos fets vas omplir la meva vida amb la teva vitalitat, alegria, força, fidelitat i simpatia. Et vaig posar de nom Milu, però no eres un fox terrier blanc, eres un caniche negre, no eres petit, eres de talla mitjana, no eres el gos del Tintin, eres el meu gos.
Un cop una nena petita va comentar que tenies la llengua de pernil dolç.
Em vas fer riure, em vas fer plorar, em vas fer viure. Vas ser amic, joguina i mal de cap. Eres entremaliat, bandarra, llest, tendre i tossut.
Llengua de pernil dolç, jo t'estimava.
Vas marxar, i per vergonya meva jo no estava allà per fer-te companyia. Però la meva mare et va estar acariciant fins que la vida va sortir per sempre del teu cos pelut.
Mai més he tornat a tenir un atac d'asma i ja fa molt de temps que no en ser res de la meva primera noia, però tu, Milu, llengua de pernil dolç, quedaràs per sempre en la meva memòria.

Recull de Haikus

HAIKUS BLANCS

Gota de rosada
Lluent perlada i dolça
El sol reflexa

Salabror de mar
Ones encrespades esquitxen
Els cors adormits

Llum de l'albada
Sobre el verd de l'herba
Color de vida

Com l'or blanc
Com el diamant brillant
L'infant somriu

HAIKUS NEGRES

El carbó negre
Crema i escalfa
La ràbia cega

Plor sec, retingut
El llagrimall ple vessa
De fosca pena

Els convidats
Mengen riuen i canten
L'odi espera

L'amor caduca
Com les fulles marcides
A la tardor

HAIKUS DEL TEMPS

Fred com l'aranya
Amb les seves preses
El temps devora

Com un tren sens fre
Massa ràpid, no s'atura
El temps de vida

És el breu llampec
Que il·lumina la foscor
El temps d'estimar

Infinit i circular
Vell disc rallat que gira
El temps de morir

HAIKUS DELS LLIBRES

Amb lletra xica
Un món ric de continguts
Tresor dels llibres

Enllaç de símbols
Dansa de paraules són
Els relats escrits

Literatura
Gran teranyina de mots
Que toca el cor

Petits i humils
Font de plaers font de vides
Són Grans els llibres

HAIKUS DE LA SOLITUD

Tarda ja vella
Que lentament et fas nit
Font de nostàlgia

L'avia marcida
Com joguina trencada
Infants enyora

Despert i plorant
Entre els batecs de la nit
Vols tornar a casa

Droga a la sang
Gran mortalla que tapa
Solituds negres

El Gran Blau

Silenci.
Però no del tot. Dins el cap sento el ressò dels sorolls esmorteïts del meu cos. Em desplaço ingràvid, baixant cap al fons de sorra, observant petits grups de peixos grisos que es mouen per mantenir una distancia prudent amb aquest gran peix d'aspecte còmic. Em quedo uns segons quiet i miro cap amunt. Allà dalt, un sostre fet de llum platejada es mou i oscil·la constantment. Necessito aire. Començo a pujar. M'acosto al sostre.....

Soroll.
Surto a la superfície i respiro. El fort brogit del mar substitueix al suau brogit del meu cos. Inspiro profundament. Aire. Suro d'esquena, sentit el sol a la cara, les onades em mouen amb indolència. Reverberació de llum. Amb els ulls mig clucs descanso uns instants per poder tornar a visitar l'únic món on podem volar. Faig un recompte mental de totes les especies de peixos que he pogut clissar. M'agraden els peixos. Són lliures. Tornem-hi .Inspiro profundament i...

Silenci.
Però no del tot. Dins el cap sento el ressò dels sorolls esmorteïts del meu cos. Torno a volar. Dins un món sense perfídia. Sense odis ni traïcions. De sobte, un gran banc de peixos brillants com estels fugaços m'envolta. Per uns segons em sento completament en pau. El moment passa i els peixos brillants desapareixen. M'envaeix una fosca sensació de pèrdua.
Necessito aire. He de pujar.

El mossec de l'aigua fresca.

Però no vull pujar.
Vull quedar-me .
Una estona més.

Aquest món blau, immens. Fascinant.

Res m'espera allà dalt.
Oi que no estimada ?
Res.

No

vull

tornar.