—Vull que les dones sentin per mi el mateix que jo sento per elles — vaig demanar-li al dimoni.
—Només això? — contestà ell amb posat avorrit. Tenint en compte que era Satanàs, el rei de l’infern, aquell tio tenia un aspecte més aviat gris.
—Amb això ja en tinc prou — vaig assegurar-li. Tenia la gola seca i quan el cambrer homosexual em va portar el vodka amb tònica que li havia demanat, me'l vaig empassar en dos glopades, com si fos aigua mineral.
—Recapitulem, doncs— va dir l'home gris — tu em cediràs la teva ànima immortal a canvi d'això? Ho he entès bé ?
Pel cap emboirat per l’alcohol em van passar un variat reguitzell de possibilitats: vaig imaginar com em follaria a la veïna del tercer pis, aquella que sempre em mirava amb cara de fàstic, o a les amigues de la meva filla que em tractaven de vostè, o, per què no? A models i actrius famoses... Això bé s'ho valia, i, de tota manera, la meva ànima era ben poca cosa.
—Sí, ho has entès perfectament — vaig dir-li amb veu pastosa mentre un gust agre em pujava per la gola. Vaig tocar-li un pit a la joveneta sud-americana que m'havia estat magrejant tota la nit. No vaig trempar, llàstima, anava massa mamat.
—Doncs tenim un Pacte secret — va dir Satanàs, sense demostrar cap emoció. Les putes de la barra ni se'l miraven. Era un home petit, vulgar i transparent.
Vàrem encaixar i ell va marxar del puticlub, cap al tempestuós altiplà dels seus dominis.
Just a temps: no hagués estat gaire digne vomitar davant del diable.
Ja a casa, vaig somiar que un amic periodista m'aconseguia fer entrar a una roda de premsa de la Nicole Kidman. Ella, en veure'm, va començar a bellugar, neguitosa, sentint tant de desig per mi com jo en sentia per ella. En acabar, la Nicole va passar pel meu costat i, discretament, li vaig donar un paper amb l'adreça d'un hotel. La vaig esperar a l'habitació, estirat al llit, totalment nu i amb una erecció considerable. Quan va entrar, un soroll ho va canviar tot, i en lloc de la Nicole, em vaig trobar amb la mirada de tòtila de la Maria. Mentre em girava per intentar reprendre el somni allà on l'havia deixat, vaig sentir ràbia i odi contra la vacaburra de la meva esposa.
La camisa costava de planxar. La Maria sempre planxava a l'habitació i normalment era una tasca que la relaxava, però avui estava nerviosa. El seu marit roncava, estirat sobre els llençols del llit de matrimoni. Aquella matinada havia arribat a casa completament begut i ella l'havia despullat, li havia posat colònia per refrescar-lo i li havia fet dos petons. Ara, mentre li planxava les camises el mirava de reüll i el desitjava.
Desprès de tants anys, encara el desitjava.
Feia temps que s'havia resignat als menyspreus, a les infidelitats i als insults. Ella ho aguantaria tot per no perdre'l. En tenia prou amb les engrunes.
Sota la llum indirecta que entrava per les persianes, va veure com el penis del seu home es movia i creixia. Semblava dotat de voluntat pròpia. Sabia prou bé que no era ella la que provocava aquella reacció, vés a saber en quina de les seves fulanes devia estar somiant, però tan li feia. Va deixar la planxa i, humitejant-se els llavis amb la punta de la llengua, es va disposar a fer-li pessigolles, d'aquelles que a ell tant li agradaven.
Va ser aleshores quan el Carles va obrir els ulls, la va mirar amb cara de fàstic i es va girar per continuar dormint.
En uns segons tot va canviar i la vida de la Maria es va girar com un mitjó.
Primer va sentir indiferència cap a aquell home que dormia al seu llit, més tard angúnia i finalment, odi. Va notar com li bullien les galtes d'indignació per totes les coses que havia aguantat durant tants anys. Va agafar la planxa i la va deixar quieta sobre la camisa fins que la tela es va cremar i un olor a socarrim va omplir l'habitació. Obnubilada per una sensació d'odi pur com mai havia experimentat abans, la Maria es va preguntar què cony estava fent planxant camises.
Ben mirat, podia planxar una altra cosa.
Quan em vaig despertar no sabia on era. El Pacte, l'home gris, la foca de la meva dona planxant, tot em feia voltes dins del cap. Vaig dormir de nou. Finalment, la realitat d'una asèptica habitació d'hospital es va imposar als meus deliris febrils. Una doctora va entrar i es va asseure al costat del meu llit. Sense que li ho preguntés, em va començar a explicar què hi feia jo, allà:
— Vostè ha estat víctima de la violència domèstica. La seva dona ha perdut el seny i l'ha agredit amb la planxa mentre vostè dormia. Les lesions són greus, però la seva vida no està en perill.
Mentre la doctora parlava l'home gris va entrar i va seure a la cadira del costat. Com al prostíbul, semblava que ningú no el veia. Era transparent per tothom. Excepte per a mi.
— Lesions? — vaig articular amb un fil de veu.
La doctora va intentar esquivar el tema , però li vaig insistir.
— Lesions? Quines putes lesions?
— La seva dona li va posar la planxa als genitals. Les cremades han estat greus — va dubtar un moment i va continuar —. Senyor Carles, hem hagut de extirpar-li els dos testicles. Tampoc hem pogut salvar-li el penis.
La doctora va continuar parlant però les paraules em relliscaven; deia coses sobre pròtesis i sobre tractaments psicològics.
Jo no l'escoltava. Només podia mirar a l’home gris assegut al seu costat. El mirava mentre una ganyota obscena li deformava el rostre i la seva gola emetia una mena de grinyol esquerdat que m'esmicolava l'enteniment.
L'home gris reia.
—Només això? — contestà ell amb posat avorrit. Tenint en compte que era Satanàs, el rei de l’infern, aquell tio tenia un aspecte més aviat gris.
—Amb això ja en tinc prou — vaig assegurar-li. Tenia la gola seca i quan el cambrer homosexual em va portar el vodka amb tònica que li havia demanat, me'l vaig empassar en dos glopades, com si fos aigua mineral.
—Recapitulem, doncs— va dir l'home gris — tu em cediràs la teva ànima immortal a canvi d'això? Ho he entès bé ?
Pel cap emboirat per l’alcohol em van passar un variat reguitzell de possibilitats: vaig imaginar com em follaria a la veïna del tercer pis, aquella que sempre em mirava amb cara de fàstic, o a les amigues de la meva filla que em tractaven de vostè, o, per què no? A models i actrius famoses... Això bé s'ho valia, i, de tota manera, la meva ànima era ben poca cosa.
—Sí, ho has entès perfectament — vaig dir-li amb veu pastosa mentre un gust agre em pujava per la gola. Vaig tocar-li un pit a la joveneta sud-americana que m'havia estat magrejant tota la nit. No vaig trempar, llàstima, anava massa mamat.
—Doncs tenim un Pacte secret — va dir Satanàs, sense demostrar cap emoció. Les putes de la barra ni se'l miraven. Era un home petit, vulgar i transparent.
Vàrem encaixar i ell va marxar del puticlub, cap al tempestuós altiplà dels seus dominis.
Just a temps: no hagués estat gaire digne vomitar davant del diable.
***
Ja a casa, vaig somiar que un amic periodista m'aconseguia fer entrar a una roda de premsa de la Nicole Kidman. Ella, en veure'm, va començar a bellugar, neguitosa, sentint tant de desig per mi com jo en sentia per ella. En acabar, la Nicole va passar pel meu costat i, discretament, li vaig donar un paper amb l'adreça d'un hotel. La vaig esperar a l'habitació, estirat al llit, totalment nu i amb una erecció considerable. Quan va entrar, un soroll ho va canviar tot, i en lloc de la Nicole, em vaig trobar amb la mirada de tòtila de la Maria. Mentre em girava per intentar reprendre el somni allà on l'havia deixat, vaig sentir ràbia i odi contra la vacaburra de la meva esposa.
***
La camisa costava de planxar. La Maria sempre planxava a l'habitació i normalment era una tasca que la relaxava, però avui estava nerviosa. El seu marit roncava, estirat sobre els llençols del llit de matrimoni. Aquella matinada havia arribat a casa completament begut i ella l'havia despullat, li havia posat colònia per refrescar-lo i li havia fet dos petons. Ara, mentre li planxava les camises el mirava de reüll i el desitjava.
Desprès de tants anys, encara el desitjava.
Feia temps que s'havia resignat als menyspreus, a les infidelitats i als insults. Ella ho aguantaria tot per no perdre'l. En tenia prou amb les engrunes.
Sota la llum indirecta que entrava per les persianes, va veure com el penis del seu home es movia i creixia. Semblava dotat de voluntat pròpia. Sabia prou bé que no era ella la que provocava aquella reacció, vés a saber en quina de les seves fulanes devia estar somiant, però tan li feia. Va deixar la planxa i, humitejant-se els llavis amb la punta de la llengua, es va disposar a fer-li pessigolles, d'aquelles que a ell tant li agradaven.
Va ser aleshores quan el Carles va obrir els ulls, la va mirar amb cara de fàstic i es va girar per continuar dormint.
En uns segons tot va canviar i la vida de la Maria es va girar com un mitjó.
Primer va sentir indiferència cap a aquell home que dormia al seu llit, més tard angúnia i finalment, odi. Va notar com li bullien les galtes d'indignació per totes les coses que havia aguantat durant tants anys. Va agafar la planxa i la va deixar quieta sobre la camisa fins que la tela es va cremar i un olor a socarrim va omplir l'habitació. Obnubilada per una sensació d'odi pur com mai havia experimentat abans, la Maria es va preguntar què cony estava fent planxant camises.
Ben mirat, podia planxar una altra cosa.
***
Quan em vaig despertar no sabia on era. El Pacte, l'home gris, la foca de la meva dona planxant, tot em feia voltes dins del cap. Vaig dormir de nou. Finalment, la realitat d'una asèptica habitació d'hospital es va imposar als meus deliris febrils. Una doctora va entrar i es va asseure al costat del meu llit. Sense que li ho preguntés, em va començar a explicar què hi feia jo, allà:
— Vostè ha estat víctima de la violència domèstica. La seva dona ha perdut el seny i l'ha agredit amb la planxa mentre vostè dormia. Les lesions són greus, però la seva vida no està en perill.
Mentre la doctora parlava l'home gris va entrar i va seure a la cadira del costat. Com al prostíbul, semblava que ningú no el veia. Era transparent per tothom. Excepte per a mi.
— Lesions? — vaig articular amb un fil de veu.
La doctora va intentar esquivar el tema , però li vaig insistir.
— Lesions? Quines putes lesions?
— La seva dona li va posar la planxa als genitals. Les cremades han estat greus — va dubtar un moment i va continuar —. Senyor Carles, hem hagut de extirpar-li els dos testicles. Tampoc hem pogut salvar-li el penis.
La doctora va continuar parlant però les paraules em relliscaven; deia coses sobre pròtesis i sobre tractaments psicològics.
Jo no l'escoltava. Només podia mirar a l’home gris assegut al seu costat. El mirava mentre una ganyota obscena li deformava el rostre i la seva gola emetia una mena de grinyol esquerdat que m'esmicolava l'enteniment.
L'home gris reia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada