dijous, de febrer 26, 2009


Entre Cireres

Alba rosada,
nit que s'esmuny, clareja,
entre cireres.

La llum de l'astre
contorneja les tiges
de fruits drupacis.

Tènue bellesa
de crepuscles cromàtics;
primor del pètal.

Colors, natura,
reminiscències dolces,
terres llunyanes.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Uns haikus delicats i deliciosos.
Per assaborir a poc a poc.

Silvia ha dit...

Ja havia llegit aquests haikus tan bonics, però és sempre un plaer de tornar-hi. una abraçada!

Rosabel Gumbau González ha dit...

M'encanta com fas els haikús. Ja t'ho he comentat en més d'un cop.

Una abraçada.