dimecres, d’octubre 29, 2008

L'arribada
Per l'escletxa del vago; fred mortal i claror de lluna.
Dins; ja ningú plora.
Silenci.
El tren entra a Auschwitz .

Hereus
Per molts insectes, els Grans Bolets foren una benedicció; les restes orgàniques de milions de mamífers, una assegurança de prosperitat.

El Secret
—Quan arriba el moment, s'alenteix el pas del temps i no morim; agonitzem per sempre —m'explicà, somrient, el cadàver putrefacte.

De cine
—¿A quants homes has oblidat ?
—A tants como dones tu recordes.
I Johnny Guitard va maleir la seva mala memòria.

Sense llum
— Ja tornem a estar sense llum ! — pensà al despertar, abans d'ofegar-se.
Molt abans d'esgarrapar, desesperadament, la tapa del taüt.

Mort entre les flors
El company desapareix esclafat, jo surto volant impulsat per l'ona expansiva.
— Maleïdes formigues ! — remuga el jardiner, trepitjant-les amb ràbia.

Puto destí
No creia en el destí .
Però guanyà la primitiva i, aquella mateixa nit, una puta fina l'hi contagià el sida .

L'Aniversari
—Quin regal — pensà al veure el nadó sobre la seda negra.
Ensalivà.
No cada dia és compleixen cinc-cents anys.

Endlösung
— No es pot fer una truita sense trencar ous — mormolava l'Hauptsturmführer mentre, lívid, administrava trets de gràcia als jueus malferits.

1 comentari:

Silvia ha dit...

Eis! Són nanos molt durs!! El que més m'agrada, sense desmerèixer d'altres: el dels Grans Bolets, magnífica exposició d'un molt possible avenir...en unes poques i molt ben triades paraules.

allan