dimecres, de setembre 10, 2008

Aquesta és la nau que et porta

i el vent que canvia
et fa besar els esculls
i no sé dir-te cap paraula d'esperança;
si arribes ben bé a port, allà serem.
Si l'espadat et trenca el cor,
amic meu, i t'adorms en la tempesta,
estarem ben a prop; la barca
que et porta i t'empeny
-també és la nostra.


( preciós poema de la Silvia Armangue, reproduït amb el seu permís )

1 comentari:

Helena Arumi ha dit...

El recordo, quina joia de poema!