dimarts, de desembre 12, 2006

El temps lent

Quan faig incursions al món ràpid sóc el Deu del món lent.

Amb un acte de concentració mental m'accelero i us converteixo a tots en estàtues. Em passejo entre vosaltres, gairebé aturats en el temps, com un rei pel seu reialme. Sou els meus súbdits. Tinc el poder de la vida i la mort. El poder absolut.

Entro en el vestuari femení d'un gimnàs de moda i trobo a un grup de noies joves totalment nues, congelades en l'instant de sortir de la dutxa. Les toco sentint el tacte fred i poc natural que tenen totes les estàtues. Llepo el mugró de la més maca. Tot plegat em provoca una tremenda erecció i em masturbo allà mateix.

No tot són avantatges en el món ràpid. La llum és diferent i estranya, canvia de tonalitat i color segons com et bellugues. Sovint fluids moviments furtius llisquen just al límit del camp de visió. A vegades fa por, molta por, tanta que, durant una bona temporada, m'emborratxava a mort abans d'entrar-hi.

Avui, com cada dia, m'he accelerat per gaudir una estona del poder absolut, buidar algunes butxaques i fer de voyeur; tot amb la més absoluta de les impunitats. Però avui ha estat diferent, avui m'he accelerat massa.

Ja feia temps que de tan en tan em despertava amarat de suor i cridant desprès de tenir un malson recurrent. En ell, em quedava accelerat i no podia tornar, condemnat a marcint-me lentament, a viure per sempre en aquests immens i grotesc museu de cera.

I avui el malson s'ha fet realitat. Ja porto varies hores intentant tornar al món lent, al nostre. I no puc.

Però el pitjor és que he descobert que no estic sol. He vist als autèntics habitants del món ràpid. Els autèntics Deus. Són d'aspecte insectívor, grossos com ratolins i es nodreixen de les estàtues, sí, de vosaltres.

I, us ho puc assegurar, són molt lletjos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Joan, es fantástic, i t'ho dic molt de debó; es espelusnant- no se si esta ben escrit- però aquesta es la paraula. Espero que el continuïs, perquè s'ho val. Aquest tema el domines ben bé. Al final m'aficionaré als teus relats futuristes!!! Vull saber què més passa!!!

allan