dimarts, de juliol 27, 2010

El salt de la Mandarineta

Era una vegada un poll que va sortir d'un petit ou blanc. L'ou estava enganxat a un cabell de la Laia, una nena de sis anys rossa i rinxolada. La Laia encara no en sabia res, del poll que acabava de néixer al seu cap, i si ho hagués sabut, segurament no li hagués agradat gaire. Les coses són així, humans i polls no acostumen a ser amics.

El nostre poll era femella i es deia Mandarineta. Potser us preguntareu d'on ha sortit aquest nom? Molt fàcil, jo, el narrador, vaig explicar aquesta història a la meva filla, morena i sense rinxols, i ella va triar el nom de la protagonista: Mandarineta.

Com us deia, la Mandarineta era un poll, i per a ella el cap de la Laia era un bosc immens: els cabells eren troncs d'arbres gruixuts que s'enfilaven fins al cel i més enllà. Era un bosc espès, amb molts arbres i molt menjar. Sí, ja ho podeu imaginar: la Mandarineta no podia saber que vivia al cap d'una nena. És com si a nosaltres ens diguessin que vivim al cap d'un Gormiti gegant, què pensaríeu?

La Mandarineta vivia feliç: tenia menjar, podia jugar amb les seves germanes, córrer pel bosc (el cap de la Laia) i tenia escalforeta per dormir: estava contenta. Tot anava bé, però un dia tot va canviar. Us he de dir una cosa important: en la meva història els canvis no vénen de la mà de la màgia d'un drac dolent, ni tampoc d'un monstre verd sortit del “codigo Lyoko”, no. A vegades no fan falta. Aquesta és una història per a nens grans i, per tant, el que us explicaré potser és una mica trist, esteu preparats?

Doncs va succeir que la Mandarineta i la seva família van començar a posar ous. Van començar a tenir fillets i filletes. Això sembla fantàstic, oi? Però va passar, també, que la Laia va començar a sentir pessigolles al cap. Potser heu tingut polls alguna vegada, ja sabeu que passa. Quan la mare de la Laia va veure que la seva filla en tenia, li va rentar el cap amb un detergent per matar-los.

Aturem-nos un moment: era dolenta la mare de la Laia? Segur que no! Els polls molestaven la seva filla i podrien arribar a fer que estigués malalta; eren dolents els polls? tampoc, ells vivien de l'única manera que podien.

Sabeu? això passa molt sovint al món, i molt poques vegades als contes: les coses no són ni bones ni dolentes: són i prou.

La Mandarineta no va morir, però no us enganyaré: molts dels seus germans, sí. Ella, en sentir l'olor del detergent verinós, es va enfilar per un cabell i va saltar tant com va poder: fins al cel, intentant atrapar el Sol.

I va aterrar al cap de la mare de la Laia, on va viure feliç fins que ...

... però això ja és una altra història!

3 comentaris:

nuriagau ha dit...

Un història amb protagonistes diminuts... polls! Personatges poc habituals a la literatura, però molt comuns a la quotidianitat dels infants.
El narrador manté una relació de complicitat amb el lector al llarg de tot el relat, intercalant frases adreçades directament a ell. Al mateix temps que va fent referències a elements que són coneguts en el món infantil actual: Gormiti, código Lyoko...
La història desmitifica el que és el bé i el mal, tot és relatiu. En el desenvolupament de la història, queda prou clar.
El desenllaç no sé si es pot considerar, ben bé, feliç. Podríem dir que presenta un final obert, la continuació del qual és fàcilment previsible per als lectors adults.
Gràcies, Sangifetge, per la teva aportació.
Un relat que es va merèixer ser el guanyador

Associació ha dit...

Hola:

Tot seguit fem un "copiar i enganxar" del text que hem fet arribar als relataires que es van presentar al "Repte Clàssic 429: Contes". Aquest escrit l'hem penjat com a comentari dins el nick de cadacú a RC, però tenint en compte les teves consideracions sobre el funcionament de RC (que hem llegit al teu apartat biografia), i coneixedors com som dels teus dubtes vers l'Associació, hem considerat enviar-te aquest missatge tot entrant al teu bloc per tal que, si ho consideres adient, el puguis esborrar sense problema.

Gràcies.

Copiar i enganxar del text esmentat:

Hola:

Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

Com ja deus saber, des de l’Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


Concurs ARC de Contes Infantils 2010

Gràcies a l’avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

Cordialment,

ARC

JanuskieZ ha dit...

Hi... Looking ways to market your blog? try this: http://bit.ly/instantvisitors