Un sonet al Paradís
Espatlles amples, muscles d'esforç forjats.
Els glutis ferms de lluent pell colrada,
Sòlids i bells, pans de bona fornada.
Cos masculí, joc d'extrems barrejats.
Carns voluptuoses, pastissos esponjats,
Hi són consol de criatura alletada.
Els pits turgents, font de dolça menjada,
Cos femení, suaus contorns tornejats.
Mossec al coll, la mà que busca i troba
L'encès desig que el món ha de canviar
Alliberats del llast d'inútil roba .
Amb gran perfídia el creador castiga:
L'acte d'amor converteix en pecat
I els dos amants del paradís deslliga.
Els glutis ferms de lluent pell colrada,
Sòlids i bells, pans de bona fornada.
Cos masculí, joc d'extrems barrejats.
Carns voluptuoses, pastissos esponjats,
Hi són consol de criatura alletada.
Els pits turgents, font de dolça menjada,
Cos femení, suaus contorns tornejats.
Mossec al coll, la mà que busca i troba
L'encès desig que el món ha de canviar
Alliberats del llast d'inútil roba .
Amb gran perfídia el creador castiga:
L'acte d'amor converteix en pecat
I els dos amants del paradís deslliga.
2 comentaris:
M'agrada molt, s'hi adiu amb la imatge en la que t'has inspirat.
Hi ha tota una carnalitat expressada, els cossos d'ambdós amants, assedegats l'un de l'altre.
I tu, no escrivies poesia?
petons.
Ei! Que maco! No sabia que havies participat en aquest repte! Vaja amb el que no és poeta. Tot junt, el quadre i el poema fan un conjunt preciós.
allan
Publica un comentari a l'entrada