— Papi, on és la mami ?
— Tornarà tard, avui el papi et posarà a dormir, d'acord ?
Rosa, la meva dona, m'ha trucat des de la feina quan s'ha filtrat la notícia. Plorosa, m'ha dit que tornava cap a casa immediatament, que anés a l'escola a buscar la nena. Fa més de vuit hores de la trucada. Ja he perdut l'esperança de tornar-la a veure.
— Papi, que són aquest sorolls ?
— És una festa, maca. Al carrer fan una festa, amb petards i tot .
— Jo vull anar a la festa !
— És una festa per gent gran, bonica.
Per la televisió han confirmat que queden poques hores per la fi del món i la gent ha embogit. El carrer és un caos. He tancat totes les finestres i he posat una petita barricada davant la porta. No he pogut evitar que la nena senti els crits i les explosions.
— Papi no vull sopar .
— Avui pots menjar el que més t'agradi, què vols ?
— Una mandarina papi..., no, una no. Moltes !
Observo a la meva filla. Tres anys de vida. He de fer un gran esforç per no plorar. Vull que passi aquestes últimes hores en la més absoluta normalitat. Vull que vagi a dormir contenta.
— Papi, els mitjons em molesten !
— No passa res maca, avui si vols pots anar sense .
Manipular la realitat i aïllar-la del horror; serà la cosa més important que he fet mai per ella. I la més difícil. És l'últim desig que em queda; fer feliç a la meva princesa. Tu faries el mateix, oi que sí Rosa ?.
— Anem a dormir maca ?
— M'explicaràs un conte ?
— Sí, però primer has de veure't la lleteta.
Me la poso a la falda i li apropo el biberó. El contingut té un lleuger color verdós. Les llàgrimes en cremen les galtes.
La substància que he portat del laboratori, barrejada amb la llet, fa el seu efecte.
Sento el seu cosset com es relaxa. Com s'afluixa.
— Un petó papi — es l'últim que em diu.
Resto assegut, amb la meva nena a la falda, hores i hores, fins que arriba el final.
— Tornarà tard, avui el papi et posarà a dormir, d'acord ?
Rosa, la meva dona, m'ha trucat des de la feina quan s'ha filtrat la notícia. Plorosa, m'ha dit que tornava cap a casa immediatament, que anés a l'escola a buscar la nena. Fa més de vuit hores de la trucada. Ja he perdut l'esperança de tornar-la a veure.
— Papi, que són aquest sorolls ?
— És una festa, maca. Al carrer fan una festa, amb petards i tot .
— Jo vull anar a la festa !
— És una festa per gent gran, bonica.
Per la televisió han confirmat que queden poques hores per la fi del món i la gent ha embogit. El carrer és un caos. He tancat totes les finestres i he posat una petita barricada davant la porta. No he pogut evitar que la nena senti els crits i les explosions.
— Papi no vull sopar .
— Avui pots menjar el que més t'agradi, què vols ?
— Una mandarina papi..., no, una no. Moltes !
Observo a la meva filla. Tres anys de vida. He de fer un gran esforç per no plorar. Vull que passi aquestes últimes hores en la més absoluta normalitat. Vull que vagi a dormir contenta.
— Papi, els mitjons em molesten !
— No passa res maca, avui si vols pots anar sense .
Manipular la realitat i aïllar-la del horror; serà la cosa més important que he fet mai per ella. I la més difícil. És l'últim desig que em queda; fer feliç a la meva princesa. Tu faries el mateix, oi que sí Rosa ?.
— Anem a dormir maca ?
— M'explicaràs un conte ?
— Sí, però primer has de veure't la lleteta.
Me la poso a la falda i li apropo el biberó. El contingut té un lleuger color verdós. Les llàgrimes en cremen les galtes.
La substància que he portat del laboratori, barrejada amb la llet, fa el seu efecte.
Sento el seu cosset com es relaxa. Com s'afluixa.
— Un petó papi — es l'últim que em diu.
Resto assegut, amb la meva nena a la falda, hores i hores, fins que arriba el final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada