divendres, de novembre 10, 2006

Tolkien Reloaded - El setge de Cuernavilla -


I
Els elfs de Lothlórien tot just fa dos dies que van arribar a la fortalesa de Cuernavilla, però al Ehard li han semblat dos segles. Acostumat al la natura i als arbres, els murs i els espais tancats li oprimeixen el cor. Enyora el bosc daurat, els animals i les plantes. L'antiga fortalesa que mai ha caigut, està ara plena de gent desesperada, de guerrers amb la mort pintada a la cara i refugiats de rostre absent. Es respira una ambient de derrota, un ambient asfixiant.
En la gran esplanada davant de les muralles exteriors, un exercit de milers i milers d'huruk-hai's espera l'oportunitat per prendre Cuernavilla i matar-los a tots. Uns centenars de guerrers de Rohan amb el seu rei Théoden, alguns pagesos i un grapat d'elfs defensen la fortalesa. Sense contar als herois; l'Aragorn, Legolas l'elf i Gimli el nan.
Ahir van començar els atacs, els huruk-hai's, guerrers forts i temibles, de fosques armadures i pell vermella, estan intentant superar la muralla. Fins ara els han pogut refusar. Els defensors han apostat arquers elfs a cada un dels merlets. L'intercanvi de fletxes és constant, els elfs són els millors arquers del món i en Legolas el millor entre els elfs, però la provisió de projectils és limitada i ja s'està acabant. És una lluita de desgast i els objectius han de ser seleccionats amb molta cura.
L'Eharb aprofita un moment de calma per netejar les seves armes, quan de sobte una explosió brutal fa tremolar la terra sota els seus peus. Per uns segons es fa un silenci sepulcral. El capità dels elfs reacciona i la seva veu ressona com un tro:
- Tothom a la defensa ! Tothom a la defensa ! A la muralla a la muralla !! -
El cor de l'Ehard es glaça de desesperança, si els huruk-hai's aconsegueixen entrar tot haurà acabat, seran massacrats i cap d'ells tornarà mai més al bosc daurat.

II
El pitjor ha succeït; els huruk-hai's estan penetrant en massa per la petita escletxa que l'explosió ha obert en la muralla exterior. Són molt nombrosos i comencen a escampar-se per l'interior de la fortalesa com ho faria una purulenta infecció dins d'un cos sa.
Els grups de guerrers humans que intenten aturar-los són exterminats. Els seus cossos mutilats i esbudellats queden escampats per terra. La nit és fosca, i la fortor de la sang opressiva.
Sota la tímida llum de la lluna, els elfs carregen en silenci.
Han de tapar el forat, impedir la infecció. Una espesa pluja de fletxes els precedeix. En Ehard veu l'altiva figura de Legolas disparant des d'una posició elevada. No té temps de veure res més. Els elfs i el huruk-hai s'embranquen en una tràgica dansa mortal.
El Ehard lluita concentrat i fred, distant, murmurant una vella cançó de Lothlórien. Utilitza l'espasa i l'escut amb destresa i velocitat. A la seva esquerra, veu una figura de que sembla treta d'un malson, Gimli el nan, una grotesca i menuda màquina de matar, completament cobert de sang, cridant com un posés mentre amb la destral obre en canal els cossos dels enemics que se li posen per davant.
Un huruk-hai llença un cop baix al company que cobreix l'esquena de l'Ehard, segant-li les cames a l'alçada dels genolls. L'elf es desploma com un tronc, sense emetre ni un so. En Ehard es gira amb velocitat inhumana i decapita al huruk-hai d'un cop fort i precís. La sang del enemic l'esquitxa i li llisca espesa per damunt la daurada cota de malla. No hi ha temps per la pena ni per l'horror.
L'elf caigut agonitza en silenci, el seu rostre tan bell descansa al costat d'una pila d'enemics morts. Tots barrejats en l'espantosa democràcia de la barbàrie.
La lluita degenera en un caos, per un moment sembla que els elfs podran tapar el forat, però a cada minut que passa més i més enemics penetren a la fortalesa.
Els huruk-hai's estan guanyant, no s'ha pogut aturar la infecció. La seva superioritat numèrica és aclaparadora. La majoria dels elfs estan morts o ferits. Els supervivent lluiten desesperadament envoltats per una multitud d'enemics. La gran quantitat de cadàvers dificulta la mobilitat dels combatents i provoca més d'una caiguda.
L'Ehard resisteix cantant. Ràpid i letal, esquivant, colpejant i matant. Poc a poc va retrocedint fins arribar a la posició del nan, que lluita sol, i amb veu enfollida va contant els huruk-hai's abatuts.
Tots dos, nan i elf, esquena amb esquena, aconsegueixen arribar vius a les portes de la torre central, just a temps. Els defensors supervivents les tanquen i s'atrinxeren.

III
Dins el recinte reina el desànim. En Ehard es deixa caure al terra, exhaust. Els laments dels ferits i els brogit de la matança que s'està produint l'exterior són els sons dominants. Mira al seu voltant; tant sols resten un centenar de genets de Rohan, uns deu elfs, el Rei, l'Aragorn, el Legolas i Gimli el nan. Un grapat de grangers, dones i nens. Això és tot.
Un noiet, brut i pudent, se li acosta. Sense demanar permís s'asseu al seu costat. Comença a parlar tímidament.
—Els Huru-hais van entrar al meu poble i van matar a tothom, ara entraran aquí i faran el mateix — la veu del infant és gèlida com la mort, tremolosa però sense caure en el plor.
—La nit abans de la matança vaig tenir un somni, vaig somiar que tots som part d'una gran conte que algú està escrivint en un altre món, és un escriptor cruel, i per fer que els herois de la seva historia assoleixin la gloria, no dubta en imaginar la mort d'un munt de personatges secundaris, gent innocent com nosaltres, com la meva família, com tots els teus companys — la veu monòtona del nen s'atura un moment, com esperant un comentari.
L'Ehard l'observa atentament, l'infant no té més de sis anys, però la seva mirada sembla la d'un vell. El seu petit cos tremola de tant en tant, no sap pas si per el fred o per la por.
—I qui són els herois d'aquesta historia ? — li pregunta al nen — Qui es salvarà d'aquest horror ?—
Amb un gest l'infant senyala al grup format per el Legolas, en Gimli i l'Arargon.
L'Ehard els mira. Estan rient i fent broma, entre el Legolas i en Gimli hi ha una mena de mòrbida competició sobre qui ha mort més enemics. La perspectiva d'acabar en mans del huruk-hai's no sembla que els preocupi en absolut. S'ho estan passant bé !. La gent mor al seu voltant i s'ho estant passant bé ! . Una mena d'aura d'irrealitat els envolta.
En Ehard tremola. Una ferida que no havia notat fins ara li comença a sagnar. Les imatges i els sons li arriben distants i deformats.
— La mare em va ensenyar a escriure— continua el nen— estic escrivint la meva història. Així a mi no em podrà passar res tampoc. Seré com ells, com els herois. Seré protagonista. Vols salvar-te ? Puc fer que siguis el meu millor amic, tu també pots ser un heroi. L'únic que has de fer és protegir-me. Ho faràs ? — La veu implorant de la criatura és l'últim que sent l'Ehard abans de caure en la foscor de la inconsciència.

IV
— Desperta ! desperta !—
El món torna poc a poc, i amb ell, el dolor i el patiment. L'Ehard obre els ulls, sent la boca seca i aspre. Intenta incorporar-se i cau. Se n'adona que descansa en mig d'un bassal de sang. La seva sang.
—Mira ! Mira ! Van a fer una sortida ! —xiscla la criatura al seu costat – Mira el rei s'ha posat la corona , mira com brillen els carboncles ! Mira ... —
Tots els guerrers en disposició de combatre estan formats al voltant del Rei. Els genets, la resta dels seus companys elfs, i alguns homes mal armats. En Ehard vol aixecar-se per sortir i morir en combat, però no pot, el cos no li respon.
Les portes s'obren i els guerrers surten en mig de salvatges crits de batalla. Parteixen cap al seu destí il·luminats per la suau llum de l'albada.
El el ferits, les dones i les criatures és queden sols.
Passant els minuts i els sorolls de la lluita arriben cada cop més llunyans.
—Aconseguiran la victòria, Samuran el mag, tornarà a temps, ho he vist en el meu somni. Està escrit. Arribarà amb reforços. I ha nosaltres no ens passarà res, l'únic que has de fer es protegir-me fins que arribin els vencedors, mira ho he escrit, ho veus ? Nosaltres serem protagonistes de l'historia. De la meva historia. Estem salvats— el nen treu un munt de fulls arrugats d'una petita bossa de cuir i els hi ensenya amb mans tremoloses. Però en Ehard no pot enfocar la vista.
—No pateixis petit, tot sortirà bé— aconsegueix dir-li amb esforç.
Unes figures negres i sinistres apareixen sobtadament a la porta; són guerrers huruk-hai. Ràpidament avancen cap els ferits i els comencen a esbudellar com si fossin animals de granja. L'aire s'omple de crits agònics, plors i supliques de clemència. En Ehard intenta agafar l'espasa, però abans d'aconseguir-ho un huruk-hai l'engrapa pels cabells i, aixecant-li el cap, li obre el coll amb tanta força que està a punt de decapitar-lo.

El noi crida desesperadament :

—Deixeu-me, no em podeu fer res, soc protagonista , deixeu-me ! Està escrit ! està escrit ! —

Tremolant, intenta protegir-se amb els papers arrugats, ara mullats amb la sang del Ehard.

—Està escriiiiiiiit !—