Ja feia una estona que em rondava l'ombra d'un mal de cap. Potser masses hores al sol. Incorporant-me vaig agafar la bossa de platja, cercant una aspirina. Estàvem estirats a la sorra d'una caleta molt maca de Menorca, ja era tard, no quedava res de la calitja del matí i el capvespre mediterrani ens regalava una temperatura molt agradable.
El meu noi m'observava.
—Que busques ?
—No res, buscava el rellotge —Vaig dir. Mai de la vida arruïnaria aquell dia magnífic confessant-li que em trobava malament.
—Tens mal de cap? —En Ramon sempre em llegia els pensaments d'una manera que gairebé m'espantava.
—Una mica —Li vaig confessar.
En Ramon era un noi alt, d'ulls clars i cabell rossos. Amb un cos que reflectia la seva afició per la cervesa i pels esports. Curiosa combinació; aquells braços, aquelles espatlles i aquella panxa incipient.
Em va mirar molt seriós.
—La meva avia tenia un remei infal·lible pel mal de cap; banys d'aigua de mar, salubèrrim deia ella —De sobte va somriure.
—Anem a guarir-te el mal de cap amigueta? —Va dir picant-me l'ullet.
Fins aquell vespre mai havia fet l'amor dins el mar. El mossec de l'aigua freda era gratificant, això i els moviments forçosament suaus van fer que el Ramon aguantés l'erecció molta estona. Vaig creuar les cames al voltant de la seva cintura i ell, apartant suaument la calçeta del biquini, em va penetrar amb facilitat. Vaig restar hipnotitzada en aquell estat meravellós en què voldries aturar el temps, panteixant ingràvida, gaudint d'un orgasme llarg i suau; com les ones que m'acaronaven. Finalment el Ramon va gemegar i, soterrant el rostre entre els meus pits, es va escórrer amb força. De l'abraçada gairebé l'ofego. Ens varem separar tot rient i tossint aigua salada.
Ja a la sorra, relaxats i endormiscats, vaig sentir la veu d'en Ramon que em deia a cau d'orella .
—Ja t'ha passat el mal de cap, amigueta?
El meu noi m'observava.
—Que busques ?
—No res, buscava el rellotge —Vaig dir. Mai de la vida arruïnaria aquell dia magnífic confessant-li que em trobava malament.
—Tens mal de cap? —En Ramon sempre em llegia els pensaments d'una manera que gairebé m'espantava.
—Una mica —Li vaig confessar.
En Ramon era un noi alt, d'ulls clars i cabell rossos. Amb un cos que reflectia la seva afició per la cervesa i pels esports. Curiosa combinació; aquells braços, aquelles espatlles i aquella panxa incipient.
Em va mirar molt seriós.
—La meva avia tenia un remei infal·lible pel mal de cap; banys d'aigua de mar, salubèrrim deia ella —De sobte va somriure.
—Anem a guarir-te el mal de cap amigueta? —Va dir picant-me l'ullet.
Fins aquell vespre mai havia fet l'amor dins el mar. El mossec de l'aigua freda era gratificant, això i els moviments forçosament suaus van fer que el Ramon aguantés l'erecció molta estona. Vaig creuar les cames al voltant de la seva cintura i ell, apartant suaument la calçeta del biquini, em va penetrar amb facilitat. Vaig restar hipnotitzada en aquell estat meravellós en què voldries aturar el temps, panteixant ingràvida, gaudint d'un orgasme llarg i suau; com les ones que m'acaronaven. Finalment el Ramon va gemegar i, soterrant el rostre entre els meus pits, es va escórrer amb força. De l'abraçada gairebé l'ofego. Ens varem separar tot rient i tossint aigua salada.
Ja a la sorra, relaxats i endormiscats, vaig sentir la veu d'en Ramon que em deia a cau d'orella .
—Ja t'ha passat el mal de cap, amigueta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada