dijous, de novembre 23, 2006

Nines trencades


La noia seia amb la mirada gèlida clavada a l'infinit. Estava recordant el moment en què va entrar a la sala de l'hospital per recollir els resultats de la prova. Al veure la cara de la doctora ja ho va saber. Molt abans de sentir la sentencia.

Seropositiva.

Inspirà amb força l'aire hivernal de New York. Una tos sobtada i violenta li estremí la gorja. La seva figura fràgil i trencadissa asseguda i encongida en aquell banc del Central Park traspuava una pregona sensació de desesperança. En els clarobscurs del capvespre la noia abraçava una vella nina de drap, l'estimada rampoina d'un altre món, relíquia d'una infantesa massa llunyana.

Seropositiva.

Amb 19 anys, ho va deixar tot en busca de l'èxit; va abandonar els pares i la seguretat de la seva botiga de llaminadures al Brooklyn. Va voltar molt, i finalment va acabar a Los Angeles. No pot dir que l'haguessin enredada amb falòrnies, la proposta va ser clara. ¿T'interessa fer una prova per una pel·lícula pornogràfica?. Va acceptar, no tenia on caure morta i era massa orgullosa per tornar a casa. Al cap de tres mesos ja rodava un parell o tres d'escenes setmanals.

Seropositiva.

Pensava que era més forta i es va equivocar. No va poder aguantar-ho. Hi havia dies que desprès del rodatge, un cop sola al seu petit apartament de lloguer, es passava hores a la tassa del lavabo, vomitant la primera papilla, marejada i malalta. L'orgull va abandonar-la, diluint-se en el fàstic i la desesperació. Va decidir tornar a casa. A New York, al Brooklyn, de nou amb els pares. Tornar a la petita i acollidora botiga de llaminadures. Deixar-ho tot enrere. Oblidar el pitjor error de la seva vida.

Durant un temps va pensar que ho havia aconseguit.

De nou estava equivocada.