divendres, de novembre 24, 2006

La fi de la infancia

Recordes quan no sabies qui eren els reis ni d'on venien els nens ?

En aquell temps pensaves en aquestes coses com si fossin grans misteris però, realment, no eren més que secrets ben guardats pels adults. Secrets que els nens, al créixer, anaven descobrint.

Dons bé, ara ja has crescut prou ¿ Quin misteri queda per resoldre ? Potser ja el tens tan assumit que has deixat de pensar-hi, l'has acceptat com a irresoluble, com inevitable. Si, naturalment, estic parlant de la mort. Més concretament del que hi ha més enllà de la mort.

Has de saber que això no és cap misteri; és un secret. I aquest secret solament es revela a la gent major de setanta anys. Ara tu ja els tens, i jo, com a persona gran més propera a tu, tinc l'obligació i el plaer d'explicar-t'ho; serà el regal d'aniversari més important que hagis rebut mai.

Això canviarà la teva vida. Però has de tenir la boca tancada. Els més joves no ho poden entendre; és un fet biològic, potser un mecanisme evolutiu, no ho sabem. Però és així. Literalment, no ho escolten si els hi ho intentem explicar.

No facis aquesta cara, no et vulguis amagar en el teu cau de racionalitat, estàs a punt d'abandonar la infància; escolta! Fins ara has viscut pensant que la mort era el final. Ara mateix penses que et queden ¿ quants ? Deu anys més potser ? I desprès ? El no res ? Dons estàs equivocat. Les coses no funcionen així.

La mort no és un bosc fosc i ple de desesperança. Et mostraré la veritat en tota la seva crua i bella nuesa. No tinguis por, no soc de cap secta, no estic parlant de religió.

Ja veuràs, és meravellós, relaxat i escolta .