divendres, de gener 04, 2008

La Cova

En sfiggg va néixer a la Cova junt amb les seves germanes.

L'anomenarem sfiggg per conveniència del narrador, però en realitat, l'sfiggg no tenia nom. Les úniques que li podrien haver posat, les seves germanes, tan sols estaven interessades en fornicar amb ell, cosa que, per altra banda, a l'sfiggg ja li estava bé.
El nom, de tota manera, no és del tot gratuït; reprodueix aproximadament el soroll de fons que inundava tota la Cova. Un soroll, somort però constant, provocat en part per l'activitat de les criatures i, també, pel moviment de la mateixa Cova.

La Cova era un lloc peculiar; completament fosc, calent, humit i comestible. Al principi el temps no existia, l'sfiggg fornicava, menjava i, embafat d'un sedant benestar, es quedava quiet fins que una de les seves germanes se li apropava per tornar a començar el cicle. Van passar molts cicles abans que arribés el canvi, però quan ho feu, fou ràpid e implacable.
Primer la Cova va deixar de bellugar-se, més tard va perdre la calidesa i la humitat. Afortunadament encara era comestible i l'sfiggg no sospità en cap moment que allò fos el començament del final. Per últim, les seves germanes van deixar de requerir-lo. Ell seguia menjant i descansant, però ara ja no era aquell descans profund i plàcid al què estava habituat.
Va ser aleshores quan la llum entrà a la Cova, les parets s'esfondraren i, sense haver-ho demanat, tots els seus habitants es convertiren en éssers lliures.
La llibertat però, seria efímera per l'sfiggg, aquell mascle d'àcar de l'espècie anomenada Adactylidium. Quan va sorgir d'entre les restes del cos de la seva mare, gairebé no va tenir temps d'assimilar l'existència del món exterior; sobtadament privat de tota voluntat de viure, agonitzà mentre veia com les seves germanes, fecundades i plenes de vida, es dispersaven per buscar aliments.

Però malgrat morir tot just al néixer, ningú podria dir mai que no havia tingut una existència plena.