Vas arribar a casa el dia que vaig tenir l'últim atac d'asma. Vas marxar per sempre poc després que comencés a sortir amb la meva primera noia. Entre aquests dos fets vas omplir la meva vida amb la teva vitalitat, alegria, força, fidelitat i simpatia. Et vaig posar de nom Milu, però no eres un fox terrier blanc, eres un caniche negre, no eres petit, eres de talla mitjana, no eres el gos del Tintin, eres el meu gos.
Un cop una nena petita va comentar que tenies la llengua de pernil dolç.
Em vas fer riure, em vas fer plorar, em vas fer viure. Vas ser amic, joguina i mal de cap. Eres entremaliat, bandarra, llest, tendre i tossut.
Llengua de pernil dolç, jo t'estimava.
Vas marxar, i per vergonya meva jo no estava allà per fer-te companyia. Però la meva mare et va estar acariciant fins que la vida va sortir per sempre del teu cos pelut.
Mai més he tornat a tenir un atac d'asma i ja fa molt de temps que no en ser res de la meva primera noia, però tu, Milu, llengua de pernil dolç, quedaràs per sempre en la meva memòria.
Un cop una nena petita va comentar que tenies la llengua de pernil dolç.
Em vas fer riure, em vas fer plorar, em vas fer viure. Vas ser amic, joguina i mal de cap. Eres entremaliat, bandarra, llest, tendre i tossut.
Llengua de pernil dolç, jo t'estimava.
Vas marxar, i per vergonya meva jo no estava allà per fer-te companyia. Però la meva mare et va estar acariciant fins que la vida va sortir per sempre del teu cos pelut.
Mai més he tornat a tenir un atac d'asma i ja fa molt de temps que no en ser res de la meva primera noia, però tu, Milu, llengua de pernil dolç, quedaràs per sempre en la meva memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada