La Gran Plaga amenaçava en acabar amb el món tal i com l'havíem coneguts fins ara. Malgrat el temps transcorregut des de la seva aparició i proliferació exponencial per tots els racons del planeta, encara mai no s'havia portat a terme una acció conjunta i decidida per posar-hi fi. Ara, les coses havien arribat a un punt crític. No podíem ignorar-la per més temps; havíem de salvar el nostre món, o, si més no, intentar-ho.
Per això, l'exercit més gran que mai havia existit es va posar en marxa sota un comandament unificat. Amb un sol objectiu; lluitar contra La Gran Plaga, exterminar els seus components biològics i destruir-ne els mecànics.
Vàrem atacar conjuntament; sense pressa i sense pietat. Les baixes van ser brutals, però l'enemic va anar cedint, a poc a poc, en una lluita aferrissada i terrible. Nostres eren la majoria dels morts, nostres, també, les victòries.
Durant la presa de l'últim reducte, altament fortificat, varem patir una autentica massacre. Els guerrers van caure a millers davant dels sofisticats components mecànics de la Plaga; mortífers enginys especialitzats en la destrucció massiva. Però allò no va fer més que convertir l'últim episodi d'aquella guerra en una gesta heroica. La Gran Plaga havia estat destruïda, el món estava salvat.
O això creiem quan, de sobte, monstruosos enginys voladors van aparèixer al cel i, en l'horitzó, s'enlairaren gegantins i molsuts bolets de fum. La destrucció avançà i, al seu pas, els nostres soldats, milers de milions d'insectes de totes les espècies, foren aniquilats; l'exercit d'alliberament estava acabat. Abans de desintegrar-se, la ment grupal que ens dirigia es feu una sola i dolorosa recriminació: massa tard, no hem reaccionat a temps!
Mastego el xiclet amb l'estudiada indiferència del soldat professional mentre observo, dins el bunker mal il·luminat i envoltat per grisos generals, l'impacte dels míssils que, teòricament, salvaran al món i acabaran amb aquesta letal invasió d'insectes.
Ja fa hores que no rebem cap comunicació de l'exterior. Aparentment, no queda ningú allà fora. Qui sap si som els últims supervivent de la raça humana. Intento ser optimista i penso :
—Potser no és massa tard, potser encara hi som a temps.
Però no m'ho crec ni per un instant.
Per això, l'exercit més gran que mai havia existit es va posar en marxa sota un comandament unificat. Amb un sol objectiu; lluitar contra La Gran Plaga, exterminar els seus components biològics i destruir-ne els mecànics.
Vàrem atacar conjuntament; sense pressa i sense pietat. Les baixes van ser brutals, però l'enemic va anar cedint, a poc a poc, en una lluita aferrissada i terrible. Nostres eren la majoria dels morts, nostres, també, les victòries.
Durant la presa de l'últim reducte, altament fortificat, varem patir una autentica massacre. Els guerrers van caure a millers davant dels sofisticats components mecànics de la Plaga; mortífers enginys especialitzats en la destrucció massiva. Però allò no va fer més que convertir l'últim episodi d'aquella guerra en una gesta heroica. La Gran Plaga havia estat destruïda, el món estava salvat.
O això creiem quan, de sobte, monstruosos enginys voladors van aparèixer al cel i, en l'horitzó, s'enlairaren gegantins i molsuts bolets de fum. La destrucció avançà i, al seu pas, els nostres soldats, milers de milions d'insectes de totes les espècies, foren aniquilats; l'exercit d'alliberament estava acabat. Abans de desintegrar-se, la ment grupal que ens dirigia es feu una sola i dolorosa recriminació: massa tard, no hem reaccionat a temps!
Mastego el xiclet amb l'estudiada indiferència del soldat professional mentre observo, dins el bunker mal il·luminat i envoltat per grisos generals, l'impacte dels míssils que, teòricament, salvaran al món i acabaran amb aquesta letal invasió d'insectes.
Ja fa hores que no rebem cap comunicació de l'exterior. Aparentment, no queda ningú allà fora. Qui sap si som els últims supervivent de la raça humana. Intento ser optimista i penso :
—Potser no és massa tard, potser encara hi som a temps.
Però no m'ho crec ni per un instant.
Malgrat tot, per molts insectes, els Grans Bolets foren una benedicció; les restes orgàniques de milions de mamífers, una assegurança de prosperitat
